Europa · Amsterdam 1990–2000
Amsterdam · Bill Gerhardt Quartet · Metanoic · Particular Vernacular · escena europea
Aquest dossier cobreix l’etapa europea centrada a Amsterdam: la col·laboració amb el pianista Bill Gerhardt, la gravació de Metanoic (1992), les sessions de Nova York de Particular Vernacular (1994) i l’activitat sostinguda als Països Baixos i el circuit europeu de jazz.
Perfil
Després dels anys formatius a Catalunya i un primer contacte amb l’escena europea via Berlín, Pere Soto s’estableix a Amsterdam. La ciutat ofereix un ambient internacional, intensa activitat musical i una forta presència del jazz i la música improvisada.
La col·laboració central d’aquest període és el Pere Soto & Bill Gerhardt Quartet. Amb socis holandesos i nord-americans, el grup desenvolupa un llenguatge entre el jazz europeu, la improvisació oberta i una identitat compositiva clara. Dues gravacions marquen la dècada: Metanoic (Hilversum, 1992) i Particular Vernacular (Nova York, 1994).
Cronologia documentada
| Any | Fita | Font |
|---|---|---|
| c.1990 | Trasllat de Berlín a Amsterdam. Inici d’activitat professional sostinguda als Països Baixos. | Biografia / trajectòria. |
| 1990 | 3r Zuid-Nederlands Jazz Festival, De Effenaar, Eindhoven. Divendres 25 de maig, 20:00: Niko Langenhuijsen, Tom Cora, Pere Soto. La crítica local tanca amb el duo hispano-neerlandès. | Cartell del festival; retall de premsa, maig 1990. |
| Principis 90 | Formació i activitat del Pere Soto & Bill Gerhardt Quartet (secció rítmica holandesa: John Engels, Arjen Gorter, entre d’altres). | Discografia; programes. |
| 1992 | Gravació de Metanoic a Hilversum. Millor disc del mes i top 12 de l’any segons Jazz South Art Federation (EUA); més de 140 emissores nord-americanes. | Discografia; Jazz South Art Federation. |
| Anys 90 | Concerts als Països Baixos (Amsterdam, Eindhoven, Utrecht, Zwolle, Culemborg…) i festivals europeus (St. Johann, Àustria; festivals holandesos). | Arxiu de l’artista. |
| 1994 | Gravació de Particular Vernacular a Nova York amb Jeff Ballard, Ben Allison, Dave Douglas, Dave Liebman, Bill Gerhardt i Pere Soto. Pont cap a l’etapa USA. | Discografia; crèdits de sessió. |
| c.1994 | Masterclass a Wake Forest University (Winston-Salem, Carolina del Nord) i concerts a Carolina del Nord i del Sud. | CV / pedagogia. |
| Finals 90 | Activitat europea continuada; fonts posteriors esmenten el North Sea Jazz Festival (p. ex. amb Big John Patton, 1999 — per verificar). | Biografia; llistats de festivals. |
Fites destacades
Amsterdam · nova base
Després de Berlín, Amsterdam es converteix en el centre operatiu de l’etapa europea: ciutat internacional amb una escena densa de jazz i improvisació, i plataforma per girar pels Països Baixos i països veïns.
Pere Soto & Bill Gerhardt Quartet
Conjunt central del període. La col·laboració amb el pianista Bill Gerhardt marca el treball en viu i les dues gravacions principals de la dècada.
Metanoic · Hilversum, 1992
Reconegut per la Jazz South Art Federation (EUA) com a millor àlbum del mes i entre els 12 de l’any, amb difusió a més de 140 emissores nord-americanes.
Particular Vernacular · Nova York, 1994
Sessió a Nova York amb Jeff Ballard, Ben Allison, Dave Douglas, Dave Liebman, Bill Gerhardt i Pere Soto. Enllaç amb l’escena americana.
1990 · 3r Zuid-Nederlands Jazz Festival · Eindhoven
Al cartell del divendres, amb Ulrich Gumpert, Günther Sommer, Raoul van der Weide, Paul Termos, el Dennis Charles Triangle Ensemble i el Roy Campbell Brass Project. La crítica local tancava amb el duo hispano-neerlandès de Pere Soto i Niko Langenhuijsen: composicions pròpies, jazz i flamenc a la guitarra, un set cru i virtuós, i una ovació dempeus. La mateixa pàgina cobria l’homenatge de Tom Cora a Karel Appel. El peu de la foto del diari diu Niels Langenhuizen; al cartell figura Niko Langenhuijsen.
La bellesa dels Alts Forns quan de sobte cau la foscor
Música. Zuid-Nederlands Jazz Festival a l’Effenaar d’Eindhoven. Traducció de la crítica local.
Tom Cora és un dels joves salvatges del Lower East Side de Nova York. És un músic extremadament aventurer i poc convencional, però també té alguna cosa d’autèntic, una frescor sense prejudicis, i alhora és un virtuós del seu instrument. Les seves peces en solo, sembrades de dissonàncies, assoleixen una intensitat poc comuna. Les emocions humanes, l’espectacle de la dansa i el terror de la transformació contínua esdevenen art.
Cora va retre homenatge a l’expressionisme abstracte del pintor neerlandès Karel Appel. La música dels quadres d’Appel, que als anys cinquanta va tenir un paper important en el moviment Cobra, va ser traduïda per Cora en so.
La vetllada es va tancar amb el duo hispano-neerlandès del guitarrista Pere Soto i el baixista Niko Langenhuijsen. Van interpretar un programa de composicions pròpies, en què la guitarra de Soto va tenir un paper central. Soto, que viu a Nova York, ve del jazz i del flamenc, i la seva manera de tocar barreja els dos.
El duo va portar la nit a un punt àlgid, amb una execució enèrgica i virtuosa. El treball de guitarra de Soto va ser tècnicament brillant i carregat d’emoció. El baix de Langenhuijsen va donar una base sòlida. La interacció entre els dos va ser notable, i la música tenia una qualitat crua, sense polir, que encaixava amb l’ambient del festival.
La nit va acabar amb una ovació dempeus per al duo, que havia sabut encisar la sala amb la seva barreja de jazz, flamenc i avantguarda.
Concerts i festivals europeus
Activitat regular a ciutats holandeses i aparicions en festivals, inclòs St. Johann (Àustria) i grans festivals de jazz dels Països Baixos.
Nota final
1990–2000 · L’etapa europea pren forma
De Berlín a Amsterdam.
De l’escena holandesa a les sessions de Nova York.
Una dècada de col·laboració, gravació i projecció internacional — i el pont cap als Estats Units.